Va ser a l’abril del 1887 quan un grup d’empresaris de la ciutat de Tarragona van decidir constituir a la nostra ciutat la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona. La seva creació va ser possible després de l’aprovació del Reial decret que afavoria la constitució de Cambres de Comerç a tot l’estat espanyol.
Aquell grup d’empresaris emprenedors pretenia modernitzar el teixit productiu i adaptar-se als canvis dels temps i el Diari de Tarragona ja explicava a les seves pàgines els inicis d’aquesta institució que avui és la Cambra de Tarragona.
Primera sessió fundacional
Abans de la seva constitució, el 22 de març del 1887, es va celebrar la primera sessió al saló de la Junta d’Agricultura, Indústria i Comerç de la ciutat, a la qual van assistir un gran nombre de comerciants i industrials. El Diari deia el següent: "lo muy conveniente y necesario que era la creación de la Cámara de comercio, tanto más cuanto que la vecina ciudad de Reus contaba ya con esa institución".
Durant aquesta primera reunió va ser aprovat el Reglament de la Cambra de Tarragona i es van escollir els membres de la Junta directiva, sent escollit com a president el senyor Benigno López, que va convertir-se en el primer president de la institució empresarial.
El Diari afegia a la notícia les paraules que el Sr. López va pronunciar a l’acabament de l’acte: "Los dos asuntos de que primero debía ocuparse la Cámara de comercio eran recabar del gobierno la concesión de una fábrica de tabacos y la de una escuela de artes y oficios. Y terminó la sesión dando las gracias en nombre de la junta organizadora, a la primera autoridad por su asistencia a un acto que ha de reportar a Tarragona días de prosperidad".
Importació d’alcohols estrangers
Les primeres reunions de la Cambra de Tarragona es celebraven en un "local destinado a esta en el edificio que ocupa la Junta de agricultura, industria y comercio" que va ser inaugurat a l’agost del 1887, com anunciava el Diari.
En aquells primers anys de funcionament, els temes tractats durant les juntes van ser principalment el transport marítim entre Cuba i Espanya o la problemàtica sobre la importació d’alcohols estrangers per a la fabricació dels nostres vins.
Sobre aquest tema, la Cambra de Tarragona va enviar una carta al ministre d’Estat que el Diari va publicar al setembre del 1887: "La Cámara de comercio de Tarragona no puede permanecer indiferente a la importantísima cuestión de los alcoholes extranjeros, tema primordial que ocupa al país y sobre el cual se viene debatiendo diferentes corporaciones e individualidades, con más o menos acierto, pero con sobrado patriotismo. Así se complace en reconocerlo esta Cámara al exponer hoy al gobierno de la nación cuanto cree conveniente en asunto de tanta trascendencia".
Instal·lació de la Tabacalera
La Cambra de Tarragona sempre ha participat activament en la dinamització econòmica del territori, i és per això que des del primer moment va donar suport, juntament amb altres societats o institucions de la nostra ciutat, a la instal·lació d’una de les fàbriques de tabac en projecte.
En una reunió a l’Ateneu -juliol de 1887- es va decidir: "Elevar al Excmo. señor ministro de Hacienda una exposición suplicatoria de todo el vecindario tarraconense representado por las diversas sociedades allí convocadas, para que se digne atender y resolver favorablemente la petición que en nombre y como eco del mismo le dirigen el Excmo. Ayuntamiento y la Cámara de Comercio de Tarragona".
Fundació de la Escuela Mercantil
Un altre dels aspectes característics de la Cambra de Tarragona ha estat la seva preocupació per la formació i l’impuls a l’emprenedoria. Es per això que el 1905 la Cambra va impulsar la creació de la Escuela Mercantil, fet que la va convertir en pionera dins l’Estat.
Sabem, gràcies a les notícies publicades al Diari, que a l’estiu d’aquest any la Cambra de Tarragona va demanar a l’Ajuntament una subvenció de 2.000 pessetes per posar en marxa l’Escola i també la cessió d’un local: primer van demanar l’exestació del tranvia i més tard un edifici al carrer Jaume I.
El 10 d’octubre la Cambra de Tarragona va publicar al Diari l’anunci per fer la matrícula, amb el preu, assignatures i requisits per l’admissió: "La matrícula para el próximo curso de 1905 a 1906, quedará abierta en esta escuela desde el 16 al 31 de los corrientes, ambos inclusive. Las asignaturas que de momento se expedirán son: Teneduría de libros, Cálculo mercantil, Aritmética y Algebra, francés, inglés y alemán".
Universitat Laboral del Nordeste
També el treball de la Cambra de Tarragona va ser decisiu a l’hora d’aconseguir que s’instal·lés a la nostra província la Universitat Laboral. Al gener de 1952 els representants socials i econòmics de la ciutat, entre els quals hi havia el Sr. Nadal Saugar, president de la Cambra de Tarragona, van viatjar a Madrid amb el governador civil, que "en breves palabras les dio en nombre de ellos y de la provincia de Tarragona el agradecimiento al Gobierno y especialmente al Ministro de Trabajo, camarada José Antonio Girón, por haber fijado como una de las sedes donde se instalará la nueva Universidad Laboral del Nordeste, de la provincia de Tarragona".
Les obres del nou recinte educatiu van començar el 1953 i va inaugurar-se al novembre de 1956 en uns terrenys al costat de la Pineda. Milers d’alumnes de tot Catalunya i de l’Estat van estudiar en aquest centre que ara s’anomena Campus Educatiu de Tarragona.
Uns anys més tard, el 1972, i també gràcies a l’impuls de la Cambra de Tarragona, es va crear la Delegació Universitària de Tarragona, que actualment és la Universitat Rovira i Virgili (URV).
A part de la preocupació per la formació, la Cambra de Tarragona també ha realitzat accions a favor dels drets laborals dels treballadors, com quan el 1911 va fer la sol·licitud de dia festiu l’1 de maig o quan el 1936 va demanar a l’administració que fixés les 40 hores setmanals.
Laura Roigé, la primera presidenta
Actualment la Cambra de Tarragona está presidida, per primer cop a la seva història, per una dona, la Laura Roigé, que va accedir al càrrec al desembre de 2017. En una recent entrevista al Diari (desembre de 2023) va destacar la lluita de la institució per millorar les infraestructures del territori, com l’estació de l’AVE, el túnel del Coll de Lilla o la connexió amb l’AP-2.
A l’actualitat la Cambra de Tarragona ha ampliat el seu departament d’internacionalització que ja treballa en 18 missions comercials a l’exterior i ha quatriplicat el seu pressupost en formació, per tal de cobrir la falta de personal qualificat que pateixen les empreses locals.
Seu a la Casa de la Punxa
La Cambra de Tarragona té la seva seu a la Casa de la Punxa, edifici que va adquirir l’any 1988 i que va reformar i rehabilitar per tal d’instal·lar-hi les seves dependències. Està situada a la cruïlla de la Rambla Nova amb l’Avinguda Pau Casals.
Es tracta d’un edifici projectat per l’arquitecte Antoni Pujol Sevil el 1929 amb elements modernistes i una torre circular molt singular, coberta de pissarra i coronada per un penell de ferro forjat.
L’edifici va allotjar a partir de l’any 1940 la comissaria de la policia espanyola a Tarragona, però abans hi hagué un local comercial. Com a curiositat, va ser el primer edifici de la ciutat que va tenir ascensor amb una cabina de fusta i vidre que es guarda al museu d’Art Modern de la ciutat.
