El Mercat Central, un gran equipament comercial i històric a la ciutat de Tarragona

El Mercat Central de Tarragona va ser construït seguint el projecte de 1912 de l’arquitecte municipal Josep M. Pujol de Barberà. Es va inaugurar al desembre de 1915. Un segle després l’edifici va quedar antiquat i es va tancar el 2007. Era necessària una reforma en profunditat que va començar el 2011. El 2017 es va inaugurar per segona vegada.

Unificar els punts de venda

A finals del segle XIX i principis del XX Tarragona disposava de diferents mercats fixos i ambulants, tant a la Part Alta com al centre, però era necessari un lloc que unifiqués el comerç de la ciutat.

Durant les sessions a l’Ajuntament d’aquells anys era habitual debatre sobre aquest tema. El Diari recollia aquestes discussions al seu apartat de la Crònica local i regional: "La comisión de Fomento propone se acuerde si al construirse el mercado en la plaza del Progreso, ha de ser éste el único ó han de subsistir los actuales".

Era evident que no estava encara del tot clar on ubicar el nou mercat. Alguns regidors eren partidaris de fer-ho a la Part Alta, entre el carrer Major, la Nau i Cuirateries. Altres volien establir el nou equipament comercial a la plaça Saavedra, al costat del Portal del Roser.

De plaça del Progrés a Corsini

Però un edifici amb aquestes dimensions i finalitat, hauria d’establir-se en un emplaçament que ajudés a urbanitzar la ciutat i unificar la Part Alta amb la del nou eixample. La plaça del Progrés -actual plaça Corsini- era el lloc adient.

Això és el que van projectar els arquitectes municipals de l’època, Ramon Salas i Ricomà i el seu succesor, Josep M. Pujol de Barberà. Aquell indret pla i sense edificacions, on s’havia jugat el primer partit de futbol a la ciutat el 1901 i que també es va fer servir de velòdrom, era perfecte per acollir el futur Mercat Central.

Iniciativa de La Popular

Així doncs, des de l’Ajuntament i sobretot gràcies a l’impuls del moviment de renovació social i econòmica de la candidatura Popular -coneguda com La Popular-, es va donar una empenta per afavorir la construcció del Mercat Central i enfortir el progrés de la ciutat.

A l’abril de 1909 la Candidatura Popular anunciava els seus candidats al Diari de Tarragona amb aquestes paraules sobre les seves aspiracions: "a fin de que nuestra querida Tarragona emprenda caminos nuevos y orientaciones salvadoras que la conduzcan al engrandecimiento de que es acreedora por las virtudes cívicas de sus hijos y por su brillante y gloriosa historia".

Projecte final

L’arquitecte municipal Pujol de Barberà, seguint la línia del seu predecessor Ramon Salas i Ricomà, que anys enrere ja havia esbossat una memòria descriptiva del projecte del Mercat, va realitzar també aquest document al setembre de 1911.

Finalment, el 16 d’abril de 1912 l’arquitecte va presentar el seu projecte final que va ser aprovat a la Sessió de l’Ajuntament de Tarragona el dia 25 d’aquell mateix mes.

El Diari de Tarragona ho va deixar per escrit en tractar dels dictàmens de la Comissió de Foment a la sessió de l’Ajuntament d’aquell dia. En concret el punt novè deia el següent: "Aprobando el proyecto de edificio para la plaza mercado que ha de emplazarse en la plaza del Progreso".

Sense més dilació, al gener del 1913 es publiquen al Diari el resum de les condicions facultatives i econòmiques que hauran de regir en la construcció del mercat públic que recollia el Butlletí Oficial de la província del moment.

Com a curiositat al final de les condicions s’afegeix aquesta nota: "Por cada día que transcurra después de finado el plazo fijado en las condiciones facultativas para la terminación de las obras, abonará el contratista la cantidad de 50 pesetas en concepto de indemnización".

El constructor

El pas següent era l’anunci d’una subhasta per a l’adjudicació de les obres de construcció del Mercat, que l’Ajuntament va realitzar poc després. La primera convocatòria, al març de 1913, va quedar deserta: "A pesar de haber pedido datos varias casas constructoras, no se presentó ayer ningún licitador, quedando desierta la subasta".

Al juny es fa la segona subhasta i finalment al novembre d’aquell any a la sessió de l’Ajuntament s’informava que el constructor Marcel·lí Padró havia presentat una instància "solicitando encargarse de la construcción del edificio mercado proyectado en la plaza del Progreso, bajo el tipo señalado para las subastas de dicha obra que quedaron desiertas".

Obres a bon ritme

Pocs dies després, el 27 de novembre del 1913, els obrers comencen la feina. La notícia es publica al Diari: "Han empezado los trabajos para la construcción del edificio mercado de la plaza del Progreso, ocupando una extensión de 74 metros de largo por 43 de ancho".

A l’escriptura del contracte es fixa el termini en 2 anys i mig, és a dir, l’edifici hauria d’estar llest a finals de juny del 1916.

Les obres avancen a bon ritme, tant és així que acaben 6 mesos abans del previst. Al juliol del 1915 el Sr. Padró ofereix a l’Ajuntament l’acabament de les obres a finals d’any, per tal que l’edifici sigui inaugurat al gener de 1916.

S’enllesteixen alguns detalls de la plaça del Progrés com la construcció de la claveguera pel desguàs de l’edifici, els camins empedrats per donar accés a l’interior o la construcció de voreres i es prepara tot per a l’obertura de l’equipament comercial.

Inauguració al Nadal

Però abans, el 26 de desembre, la Comissió de Festes de l’Ajuntament va preparar una gran inauguració en què van participar totes les autoritats, centres i organismes de la ciutat. Tots ells van reunir-se al Consistori i la comitiva va encaminar-se fins a la plaça del Progrés.

Allà el Sr. Padró va fer el lliurament de les claus de l’edifici a l’alcalde del moment, el Sr. Lluís Soler. Gràcies al Diari sabem que "la llave es de plata con el escudo de la ciudad bañado de oro. El estuche que guarda la llave lleva la siguiente dedicatoria: ‘Marcelino Padró al Excmo. Ayuntamiento de Tarragona al tomar posesión del Mercado Central’".

L’alcalde va pronunciar un emotiu discurs d’agraïment i felicitació al constructor i als diferents artistes que van intervenir a les obres "por haber sabido interpretar fielmente los planos y dibujos trazados por nuestro arquitecto municipal D. José Mª Pujol".

Discurs de l’alcalde

I va acabar dient les següents paraules que el Diari va publicar: "Poble de Tarragona! Habitants de la nostra ciutat! Aquí teniu la vostra obra. Obra vostra i ben vostra. Avui s’aixeca un casal que serà l’orgull nostre, com ho és la nostra Catedral, com ho és el Museu arqueològic, com ho és el Pont del Diable, com ho és el Museu diocesà, com ho és l’esplèndida rambla de Sant Joan i com ho és l’admirable Balcó del Mediterrani. (...) Benvingut sia el Mercat Central!".

L’arquebisbe López Peláez va beneir el recinte i a la tarda es va il·luminar l’edifici per acollir un concert de la Societat Coral L’Ancora acompanyada per la música militar del Regiment de Luchana. Una salva de morters pirotècnics va posar el punt final a la festa.

Només uns dies després, el 31 de desembre, l’Ajuntament anunciava el començament de la venda al Mercat Central.

L’activitat comercial, la normativa interna dels paradistes i de tot allò que feia referència al Mercat va quedar per escrit als reglaments i ordenances que es van publicar el 1919 i 1933. Per descomptat, aquests reglaments es van anar adequant i actualitzant.

Van passar els anys fins a arribar al segle XXI i va ser llavors quan es va veure la necessitat d’adequar-lo als nous temps, ja que va quedar molt antiquat. Tant els paradistes com els compradors demanaven la seva reforma integral.

Reforma del segle XXI

Així doncs, el projecte del nou Mercat va arrancar el 2007, durant el mandat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Els venedors i les seves parades van marxar de l’interior de l’antic mercat i es van establir a la carpa provisional de la plaça Corsini al mes d’octubre. El 22 de març del 2011 es va col·locar la primera pedra del mercat nou. La rehabilitació de l’edifici va ser enorme, perquè als 2.500 m2 inicials es van afegir 20.000 m2 més construïts. Al març del 2017 s’inaugurà el nou equipament i també es va urbanitzar tota la plaça Corsini on van retornar els marxants.

Cent anys després, Tarragona va estrenar un mercat modernista projectat el 1915. El nou edifici conserva els motius decoratius, la serralleria, les columnes de forja, la reproducció de la coberta original de ceràmica i la fusta al sostre. Un edifici emblemàtic per la ciutat i locomotora comercial.

El nou mercat disposa actualment de la planta baixa, amb 40 parades, i de quatre plantes subterrànies més: una planta comercial, una més amb els serveis de logística, magatzems, càrrega i descàrrega, cambres frigorífiques, trasters i serveis tècnics i dues plantes més d’aparcament.