L’antiga plaça de braus, ara San Miguel Tarraco Arena, es va reformar el 2006, incorporant una gran cúpula retràctil. L’edifici original va ser una de les primeres obres del modernisme a Tarragona
A la dècada de 1880 moltes ciutats catalanes ja disposaven de plaça de Braus, però a Tarragona encara no n’hi havia. Així que alguns dels participants en les tertúlies del Cafè de Clarà de la Rambla Nova van impulsar la idea de la seva construcció, amb el recolzament de la Societat Taurina de Tarragona. Una notícia al Diari de Tarragona del 29 de maig de 1881, a la Secció provincial i local, ho anunciava: «En la sesión que celebró anteanoche el Ayuntamiento se dio cuenta de varias instancias de algunos propietarios de esta ciudad pidiendo uno de ellos autorización para edificar una plaza de toros en la Rambla de S. Juan».
Després de moltes gestions i debats als plens municipals sobre l’emplaçament de la Plaça, el 30 de novembre de 1882, la Comissió corresponent de l’Ajuntament va autoritzar «el proyecto de construcción de una plaza de toros al extremo de la calle de Jaime I, cerca del ex-fuerte Real. Si el proyecto obtiene la aprobación de todos los centros que han de informarlo, se asegura que se dará comienzo a las obras a la mayor brevedad posible a fin de que pueda inaugurarse durante el verano del año próximo»
I Concurs de Castells amb Pau Casals al jurat
El 1932 va acollir el I Concurs de Castells, anunciat al Diari de Tarragona el 8 de setembre: «Un esdeveniment mai vist serà el I Concurs de castellers a Tarragona. Un espectacle de la máxima emoció i una demostració de la fortalesa i agilitat intel.ligent de la raça. Dissabte, 24 de setembre, a la tarda, a la plaça de braus. Tarragonins: NO HI MANQUEU!» En aquesta primera ocasió, el músic Pau Casals va presidir el Jurat. Aquest espectacle del món casteller s’ha consolidat i des del 1980 es celebra sense interrupcions cada dos anys a la Plaça de Braus de Tarragona. L’última edició, la XXVIII, tingué lloc l’1 i 2 d’octubre de 2022.
El Concurs de Castells del 5 d’octubre de 2008 va inaugurarse oficialment en el nou recinte encara que hi faltaven detalls per polir, com el tancament de la cúpula. El Diari del 3 d’octubre informava que «Los castellers serán protagonistas en la primera actividad que albergará el coso de la calle Mallorca desde que cerró para ser sometido a una profunda remodelación».
El 16 d’agost de 2010, el concert de Miguel Bosé va ser el primer esdeveniment amb el recinte totalment acabat.
Arquitectura modernista
La construcció va ser encarregadaa l’arquitecte municipal, Ramon Salas i Ricomà, i va ser una de les primeres obres del modernisme a les comarques de Tarragona. L’edifici taurí va ocupar l’espai de l’antic Baluard d’Orleans, als afores de la ciutat, però molt ben comunicat a l’estar situat a l’encreuament de les carreteres de Reus i Valls. La plaça disposava de 3 pisos i una capacitat per 16.000 espectadors. El rodó central de sorra tenia 55 m de diàmetre i els murs exteriors eren de pedra blanca i maons vermells.
La façana era de planta poligonal amb 48 costats. Les obres van començar el gener de 1883. Inauguració per Santa Tecla El 21 de setembre el Diari oferia detalls dels preus de les entrades, on adquirir-les i altres instruccions sobre com accedir al recinte taurí, que va omplirse amb 10.000 persones, moltes d’elles procedents de poblacions com Barcelona, Lleida o València i també de localitats més properes a la ciutat de Tarragona.
Perill de demolició
Durant la Guerra Civil dues bombes van ocasionar greus danys a l’estructura de l’edifici, que van reparar-se gràcies a la iniciativa popular i als aficionats taurins. Però el 1944 l’empresa Cossetània va adquirir la propietat del coliseu amb l’objectiu d’enderrocar-lo i vendre el ferro, que en aquella època es pagava força bé, per la seva escassetat. No cal dir que la constructora també volia edificar al solarbuit que deixaria l’enderroc.
Davant la insistència de l’empresa i els rumors que deien que es volia enderrocar la plaça, l’alcalde de Tarragona, Josep Macián, va proposar al ple de l’Ajuntament que s’acordés la denegació del permís en el cas que es demanés la seva demolició. Finalment, i davant la situación de perill que vivia l’edifici, la Diputació va decidir la seva compra el 15 de juny de 1949. Així ho publicava el Diari l’endemà: «La plaza de toros, salvada. La Diputación la ha adquirido por millón y medio de pesetas».
L’any 2006, durant la presidencia de Joan Aregio, es va iniciar una reforma important de la Plaça, per tal d’adequar-la a les noves necessitats i normatives actuals. Malgrat la seva capacitat d’aforament, l’edifici no tenia prou versatilitat per celebrar tota mena d’espectacles a causa de ser un recinte descobert. El 16 de març de 2006 el Diari va publicar un article oferint tots els detalls de «la plaza de toros del futuro» explicant el projecte de reforma integral i cobertura amb una cúpula retráctil de la plaça que va presentar la Diputació.
Gestió del nou espai
El 2013 la Diputació va convocar un concurs públic per externalitzar l’explotació i gestió del recinte que va guanyar l’empresa Agència de Publicitat Internacional Catalana, SL, però hi ha dates reservades per ús propi o de l’Ajuntament. Sens dubte, el recinte, batejat amb com Tarraco Arena Plaza (ara San Miguel Tarraco Arena), ha esdevingut un motor econòmic dinamitzador de la cultura.
