Els lligams històrics d’Endesa a la demarcació de Tarragona es remunten a finals del segle XIX, el 1897, data en què es va constituir la Sociedad Electro-química de Flix SA, encarregada d’aixecar la central hidràulica de Flix al riu Ebre el 1899. En un inici, aquesta infraestructura va servir per produir energia elèctrica que es destinava totalment a la fabricació de productes químics derivats del clor i, posteriorment, des de la primera dècada del 1900, a l’abastiment energètic de la població de Flix.
Amb els pas dels anys, la central va patir modificacions i augments de la seva capacitat, fins que l’any 1930 el projecte va quedar integrat a Saltos del Ebro SA, empresa creada per Electroquímica de Flix i Riegos y Fuerza del Ebro S.A. Amb el temps, aquesta societat va ser adquirida per FECSA i després per Endesa. A partir d’aquí l’empresa ha anat creixent a Tarragona amb la implantació de diverses infraestructures.
Infraestructures clau a Tarragona
l La generació hidràulica a través de les Centrals Hidroelèctriques de Riba-roja i Flix. Les comarques de Tarragona tenen dues centrals hidroelèctriques d’Endesa, ambdues situades a les Terres de l’Ebre. Són la Central Hidroelèctrica de Flix, que disposa de quatre turbines i una potència màxima de 42 MW, i la Central Hidroelèctrica de Riba-roja, també amb quatre turbines i una capacitat màxima de 263 MW.
L’energia hidràulica és la principal font d’energia renovable a Catalunya, així com la tecnologia de producció elèctrica més antiga. Aquesta tecnologia és clau per a garantir el mix elèctric gràcies a la seva alta capacitat d’emmagatzematge mitjançant les reserves d’aigua dels pantans. En aquest sentit, la digitalització i les millores tecnològiques permeten optimitzar l’eficiència i la seguretat de l’activitat hidràulica, així com el seu seguiment.
Endesa col·labora activament amb diferents ens per a gestionar els diferents usos de l’aigua que s’emmagatzema. Així, l’empresa coopera amb institucions, entitats culturals i esportives per a facilitar l’ús social, turístic i esportiu de rius i embassaments amb presència de centrals hidroelèctriques. També ajuda en la regulació de cabals per a laminar crescudes dels rius, i mantenir el cabal desitjat. I també actua com a regulador de les aigües per a satisfer el regadiu de tot el territori, el cabal ecològic dels rius, i l’aigua de boca per als municipis.
l La producció d’energia nuclear amb les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. Una altra presència clau d’Endesa a Tarragona gira al voltant de la generació d’energia nuclear gràcies a les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. El 2023, les centrals van generar una producció bruta de 23.385,930 milions de KWh, l’equivalent al 59% de l’energia consumida a Catalunya, segons dades provisionals de l’operador de les plantes, l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV), basades en dades provisionals de Red Eléctrica de España.
Per plantes, la de Vandellòs II va produir 8.923.460 MWh i Ascó I i Ascó II, van generar 6.936.280 MWh i 7.526.190 MWh, respectivament. Gràcies a la generació elèctrica d’aquestes tres plantes, es van evitar l’emissió de 8,3 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, donat que aquest tipus
d’energia no produeix gasos d’efecte hivernacle, posant de manifest que la producció nuclear aporta estabilitat i garantia de subministrament al sistema elèctric de tot Espanya sense dependre de la volatilitat de factors externs.
Línia elèctrica submarina del Trabucador. L’any 2014 Endesa va posar fi a una situació llargament reivindicada pels veïns de Sant Carles de la Ràpita: el soterrament de la línia elèctrica del Trabucador, que fins aleshores travessava la platja.
La nova línia elèctrica submarina té una longitud de 4,6 kilòmetres i dona servei a la zona el Delta de l’Ebre, subministrant electricitat a les Salines de la Trinitat de Sant Carles de la Ràpita. A més, des que es va posar en funcionament el 2016, Endesa ha adoptat, alhora, mesures correctores per protegir la flora i la fauna de la zona de la badia dels Alfacs, just per on passa la línia.
