El Teatre Fortuny neix el noviembre de 1882 impulsat pel nucli dirigent de la burgesia reusenca motivat per la necessitat de dotar a Reus d’un teatre equiparable a les primeres ciutats catalanes. El Diari de Tarragona del 5 d’octubre de 1882 feia referència a les obres de inalització de l’edifici: «Dicen los periódicos de Reus que el empresario del Teatro Principal de Barcelona, D. Adolfo Brugada, ha tomado en arriendo para la temporada que empezará a primeros de noviembre el nuevo Teatro Fortuny, de aquella ciudad, cuyas obras de construcción están tocando a su término».
El 16 de novembre el teatre reusenc va aixecar el teló amb la representació de l’òpera Faust, de Gounod. L’actuació va anar a càrrec de la companyia italiana Cecili Sanmartí amb totes les localitats exhaurides. De fet, molts interessats no van trobar seient. Així ho explicava el Diari del 18 de novembre de 1882: «Como erade esperar, atendidos el afán y vivos deseos con que hablan sido solicitadas las localidades, el expresado coliseo estaba materialmente lleno, pudiendo asegurarse que lo propio hubiera acontecido a haber reunido el local muchísima mayor capacidad, puesto que quedaron innumerables familias privadas de satisfacer su natural deseo y curiosidad de poder asistir a dicha función inaugural ».
El Diari afegeix que abans de l’actuació de la companyia d’òpera, va tenir lloc l’acte d’inauguració amb «una velada musical y literaria en honor del eminente pintor Fortuny, la que consistió en una sinfonía titulada ‘La inauguración’
L’edifici del teatre va construir-se sota la direcció de l’arquitecte Francesc Blanc i el decorador Josep M. Puig que van seguir els gustos abarrocats de l’època. Els seus impulsors volien convertir el teatre en un edifici obert a tota la ciutat. Des del punt de vista arquitectònic, destaca que segueix l’esquema del teatre convencional d’escenari a la italiana amb platea, tres pisos i espais de relació social com el vestíbul i l’escalinata. Té tres plantes sobre un porxo que dona unitat al conjunt urbà i enllaça perfectament amb els dos edificis dels costats, la Casa Beringola i la Casa Suqué. És de composició simètrica en els buits sobre les verticals del porxat inferior.
En pocs anys assolí un gran protagonisme social, cultural i ciutadà: el seu nom i la seva fama de bon gust i qualitat artística eren coneguts arreu. Des de llavors el seu escenari ha acollit tota classe d’espectacles i gèneres, protagonitzats pels millors artistes, directors i companyies. Inclús es van realizar projeccions cinematogràfiques.
